AndorraBarcelona

Aquesta rehabilitació s’ha realitzat en diferents fases. La primera, el 2022, a on es va intervenir a l’era del conjunt, consolidar els murs, refer la coberta i restituir el soler de l’era.

La segona fase es va fer el 2023, i es v a concretar en la rehabilitació integral del conjunt. I finalment, l’any passat, es van dur a terme es van donar continuïtat als treballs de conservació i rehabilitació de l’era i cobert adossat, fet que va incloure recuperar el forn de la casa i millorar l’entorn de tota l'edificació.

Un cop aprovada la Llei de patrimoni cultural l’any 2003, el Govern ha promogut anualment ajuts per a la conservació, restauració, manteniment i millora del patrimoni cultural, tant material com immaterial.

Per aquesta Llei s'estableix que el Govern ha de destinar el 0,5% de la inversió en obra pública a aquests fins. Fins el moment, s’han invertit més de dos milions d’euros en subvencions per a la conservació i restauració de béns culturals, especialment immobles i mobles.

Aquestes subvencions han proporcionat suport tècnic i econòmic a propietaris, facilitant la conservació dels seus béns culturals. Algunes de les propietats que han o estat incloses en l’Inventari general del patrimoni cultural, una eina legal que protegeix i valoritza els béns culturals del país.

Immobles destacats subvencionats. Entre aquests immobles s’inclouen les següents cases pairals: 

Cal Ribot d’Escaldes-Engordany; 

Cal Closca d’Andorra la Vella; 

Cal Batlle de la Cortinada;

Cal Puigcernal;

Cal Llarg ambdues del poble de Prats;

i Cal Gastó de la Costa de Ransol.

Dins la visita a Cal Call feta amb els mitjans de comunicació, la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha destacat la importància de conservar aquests immobles, que reflecteixen una manera de viure i un saber fer acumulat al llarg de generacions. Aquestes construccions tradicionals, com les cases pairals, són testimonis fonamentals d'històries personals, familiars i comunitàries. 

Un exemple d’arquitectura tradicional

Call Call és un exemple d’arquitectura tradicional que es caracteritza per combinar funcionalitat i adaptació al medi, amb l'ús de materials locals i tècniques constructives que han perdurat al llarg del temps, segons ha explicat la tècnica, Lídia Torres.

El conjunt, del segle XIX, està format per la casa pairal i els annexos com l'era coberta i la capella, i és un clar exemple d'arquitectura vernacular tradicional, amb un disseny que permetia una vida més autònoma, fins i tot en l'aspecte espiritual.

Aquest bé immoble destaca per la seva integració en el paisatge rural de muntanya, conservant elements originals com un passadís soterrat que connecta la casa amb la cort, facilitant treballar amb el bestiar quan feia mal temps, i un safareig interior amb un sistema de conducció d’aigua que permetia rentar roba sense sortir durant els mesos més freds.

A més, la casa conserva mobiliari, atuells i elements decoratius originals, oferint una mirada a les formes de vida agroramaderes abans de la transformació econòmica de la segona meitat del segle XX.