AndorraBarcelona

Si teniu oportunitat, feu el favor d'assistir algun dia a un partit de futbol sala de la Lliga Talent, una competició que disputen persones amb diversitat funcional. Sí, perquè són persones.

És un futbol únic, que no apareixerà a les portades ni obrirà les seccions d’esports ni als diaris ni als informatius de ràdio o televisió, però us puc assegurar que és un dels pocs reductes que ens queden del futbol com a esport, absolutament transparent. A més, la sensació que es té mentre veus un partit, encara que cap membre de teva la família no el disputi a la pista, és absolutament reparadora.

És un futbol real, absolutament innocent i amb l'únic objectiu: passar-ho bé, sense mala idea, on no hi ha puntades i si es produeix una sempre de manera involuntària i es demanen disculpes immediatament, i en el qual mai -sí: mai- n’hi han crits dels pares des de la grada o contra l'àrbitre (és una figura necessària, encara que testimonial), ni contra l’entrenador ni cap futbolista de l’altre equip. Perquè en aquest futbol (perquè és futbol, eh?) no hi han rivals.

Vaig estar aquest dissabte passat al Pavelló del Prat Gran d'Escaldes Engordany veient el partit entre l'Enfaf Talent i el Can Mir, i a les mateixes grades em vaig trobar amb Félix Álvarez, President de la Federació Andorrana de Futbol. Em va agradar veure'l a la grada, com les altres 40 persones que s'aplegaven al pavelló, en aquest altre futbol, ​​genuí i real, i tots dos vam coincidir en la satisfacció que desprenen tant aquests futbolistes com els seus pares, perquè per a ells el dia del partit és el millor de la setmana.

La Federació Andorrana de Futbol va crear l'octubre passat l'Enfaf Talent, que competeix a la nova Lliga Talent de Futbol Sala que gestiona la Federació Catalana de Futbol, ​​i que té com a objectiu fomentar el futbol inclusiu. L’Enfaf Talent està coordinat i dirigit des de la banqueta per Ion Endika i Montse Sánchez, que tenen 14 jugadors a les seves ordres.

Per la seva banda, a Catalunya destaca el Club Escola de Futbol Can Mir, creat l'any 1996, que té com a objectiu directament un enfocament social, pedagògic i especialment inclusiu. Que Can Mir tingui història, tradició i prestigi no vol dir que no tinguin dificultats per cobrir les despeses: “Ens costa Déu i ajuda arribar a cobrir el pressupost perquè els possibles patrocinadors volen impactes immediats que són propis dels youtubers, i malauradament no és així”, em va dir Xavier Mas, president de Can Mir, també a la grada. 

La meva opinió personal és que per a les empreses que generen beneficis nets per sobre de 7, 8 i 9 xifres no hauria de prioritzar l'impacte al seu retorn. "Sé que el nostre ajuntament fa el que pot, i sóc conscient que som molts els que truquem a la porta, però no arribem al mínim", em confesava el president de l'equip vallesà.

I mentre mirava el partit, em vaig preguntar a mí mateix: si aquests joves no estiguessin en aquest pavelló jugant a futbol sala, què farien?

Tots dos clubs, l'Enfaf Talent i Can Mir, prioritzen valors com el respecte, el companyerisme i la integració. Us puc assegurar que el menys important és el resultat. De fet, no el llegireu en aquest text. Què importa? Fins i tot hi ha partits en què el marcador ni tan sols es mostra al pavelló quan la diferència entre un equip i un altre és massa gran. És, no ho dubteu, l’autèntic futbol: aquell que, l’amateur i el professional, ja han perdut per sempre i sense cap opció de recuperar-lo.

Un cop acabat el partit, un parell de jugadors de cada equip van venir a abraçar-me. I doneu per fet que per edat ni tan sols em coneixien. Simplement jo estava a la pista, i necessitaven expressar la seva satisfacció. I clar, em vaig emocionar. Si podeu, aneu a un pavelló i mireu un partit. Entrareu bé, sortireu millor i per una estona fareu les paus amb la vida.

Ah, si!   Vam celebrar l'alegria de la vida amb un bon dinar a La Tagliatella d'Escaldes!!  See you!! 😍